De vegades simplement seguint les notícies ja tens l’article fet. L’altre dia vaig llegir al periòdic que un diputat de Chega (la formació portuguesa d’extrema dreta) serà jutjat per dos delictes de prostitució de menors, l’un consumat i l’altre en grau de temptativa. Es dona la circumstància que el diputat era conegut per defensar la castració química per als pederastes. Nuno Pardal és el nom de l’al·ludit. Sí, heu llegit bé i és completament real: el tipus s’anomena Pardal
I bé, no es pot afegir res més. De vegades la justícia és simplement justícia poètica. Qui mana a un pederasta demanar castrar els pederastes? Només algú molt torrat pot caure en aquests parany…
Aquesta notícia m’arriba poc després de vore per televisió una parella d’homosexuals d’un poblet de Segòvia, ferventment catòlics, que es queixaven que el capellà de la seua parròquia no els permetia combregar. Per ser homosexuals, s’entén.
Què tenen en comú aquests dos fets? El que tenen en comú és que l’Església, que alguns havien donat per derrotada definitivament, segueix tenint una influència abassegadora en la vida real de les persones al nostre àmbit cultural.
Per què un diputat ultradretà, suposadament també ultracatòlic, li dona 20 euros a un menor d’edat per a què li faça sexe oral? No sap que l’Església –i la societat- condemnen aquestes pràctiques? És clar que també hi ha molts capellans pederastes. Però, llavors, si són pedòfils, per què s’han ficat a capellans?
El cas de la parella homosexual és diferent, però té semblances. Si saben que l’Església condemna el sexe entre hòmens, ¿per què s’entossudeixen a seguir considerant-se catòlics?
(Publicat en LA VEU, 19 de febrer de 2025)
