Ha mort Joan Soler, periodista dels bons. I com es mesura la qualitat d’un periodista? Doncs no pels seus ingresos mensuals ni per la quantitat de followers que té a les xarxes socials ni tan sols per la bondat de la seua prosa, sinó per la seua capacitat per a fer de partera de la llibertat. De la llibertat de consciència, de pensament, d’opinió, d’acció.
Vaig conèixer a Joan Soler quan era el responsable de les emissores de la COPE al País Valencià. Va ser un autèntic privilegi.
He participat en algunes tertúlies polítiques, però només en la que patrocinava Joan Soler em vaig sentir realment lliure. Quan va morir González Lizondo li vaig dir que no aniria a la tertúlia: no em creia capaç de dir el que pensava i el que pensava no crec que fora a agradar-li a la familia i amics del finat als quals volia respectar en una circumstància con aquella.
Com que som un dels païssos més opinadors del món, Joan Soler procurava que en la composició de cada taula de debat hi haguera una diversitat d’opinions i matissos tan gran que el resultat era molt semblant a l’equanimitat. Fantàstic.
Soler no sols va fer front als colpistes del 23-F a través de l’exercici de l’ obligació d’informar, sinó que plantà cara a empresaris i bisbes que no creuen que de la llibertat se’n puga derivar alguna cosa bona. Va ser una valencianista de primera hora.
Ja ho dic, un privilegi haver-te conegut, company, amic, mestre.