Ahir per la nit passarem a l’acció. Guardèvem una ampolla de Porto vintage que va ser “engarrafado” l’any 2000. Vint anys ha dormit en un prestatge de la cuina i anit decidirem executar la decisió que ja havíem pres. Entre el sopar d’anit i el dinar d’avui ha caigut la preciosa ampolla de Porto Sao Pedro das Águias que elabora els seus vins en les regions de Cima Corgo i Douro Superior.Li han fet els honors, anit un formatge de cabra de Villarobledo, unes tallades de llom de bellota, un poc de pernil i un parell de sardines fumades en oli grosses i carnoses, i avui pel matí una amanida i una sopa tardoral de la meua invenció.L’excusa: un aniversari de noces.El Porto és la beguda de l’amor passats els cinquanta. Abans ho és qualsevol ví preferentment una garnatxa juganera o un blanc sec de moscatell. El Porto vintage té mala oxidació per tant cal consumir-lo en les hores següents a l’ extracció del tap. De tota manera estava millor i a més idònia temperatura avui que anit.