El president departeix amb el fill d’una veína de Benicarló que tenia 6 anys quan el seu pare va ser afusellat a la primerenca edat de 33 anys

El president de la Diputació, José Martí, ha visitat hui el cementeri de Castelló amb motiu de la nova campanya d’exhumacions que s’està realitzant, al costat de la diputada de Memòria Històrica, Tania Baños, la diputada provincial i alcaldessa de Benicarló, Xaro Miralles, i la regidora de Memòria Democràtica de l’Ajuntament de Castelló, Verónica Ruiz. Es tracta d’una actuació que es finança amb càrrec a la subvenció de 66.000 euros que la Diputació ha aprovat enguany per al Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló, en col·laboració amb l’Ajuntament, que és el propietari de la instal·lació, i la Generalitat Valenciana. En aquesta partida s’inclouen treballs per a intentar localitzar en el terme de Nules a quatre persones originàries de Moncofa. Les institucions treballen amb l’objectiu de recuperar tots els cossos de persones afusellades en el cementeri de Castelló durant el franquisme en la present legislatura i iniciar la fase d’identificació a través de les proves d’ADN.

El fill d’un afusellat de Benicarló

Durant la visita, el president ha tingut l’ocasió de departir amb el fill d’una les persones enterrades en la fila sobre la qual s’està actuant en la campanya de 2021. És un veí de Benicarló que tenia 6 anys quan el seu pare va ser afusellat a l’edat de 33 anys. «Històries com aquesta donen sentit a la partida pressupostària inclosa en els pressupostos de la Diputació dels dos últims anys, perquè és un dret humà que les persones puguen descansar en pau i al costat dels seus». Són paraules de José Martí, qui ha assenyalat que «tota aquesta tasca té l’objectiu que s’aprenga que el que en moment de la nostra història va ocórrer, no pot tornar a repetir-se mai». En la seua opinió, resulta vital «el suport de les institucions i el consens social, ‘l’amistat cívica’ que va més enllà de la normal discrepància, i que ha d’unir-nos a tots sota una legitimitat i un estat de dret».

Concloure els treballs en aquest mandat

En similars termes s’ha pronunciat la diputada de Memòria Històrica, Tania Baños, qui ha recordat que quan en 2019 va tirar a caminar la Diputació del canvi va optar per col·laborar amb el Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló i l’Ajuntament de Castelló «per a recuperar la memòria d’una de les èpoques més fosques de la nostra història i contar-la perquè allò no torne ocórrer, enfortint les institucions i la democràcia, millorant-la, perquè ningú siga assassinat mai més pel mer fet de tindre una ideologia i pensar de manera crítica».

Baños espera que finalitzen les exhumacions abans que concloga l’actual mandat per a iniciar els processos d’identificació, «que no està resultant gens fàcil» i poder retornar els cossos a les seues famílies, alguna cosa que serà possible gràcies al treball previ del Grup de la Recerca de la Memòria Històrica».

La diputada també ha informat que la setmana vinent es realitzarà una reunió de coordinació per a planificar les actuacions a desenvolupar en 2022, «amb la intenció de deixar resolt aquest assumpte abans que es convoquen les pròximes eleccions».

Dignitat i justícia

Per part seua, la regidora de Memòria Democràtica a l’Ajuntament de Castelló, Verònica Ruiz, ha destacat el compromís conjunt entre la Diputació i l’Ajuntament per a «donar dignitat i justícia a totes les persones que els van arrancar la vida d’una forma miserable per una qüestió ideològica i per a ser demòcrates». Per a l’edila «entregar les restes dels cossos als seus familiars és un acte de reparació democràtica i perquè puguen donar-li un enterrament digne».