La Càtedra d’Arquitectura Circular de la Universitat Jaume I, amb el suport de la Vicepresidència Segona i la Conselleria d’Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica i creada amb l’objectiu de difondre i implementar els principis de l’economia circular en l’arquitectura dins del context de transició ecològica, ha realitzat el 9 de novembre la jornada titulada «El passaport electrònic de l’edifici», en la qual s’ha abordat aquest tema d’actualitat per a donar resposta a l’objectiu d’obtindre un parc edificatori descarbonitzat
La Càtedra d’Arquitectura Circular de la Universitat Jaume I, amb el suport de la Vicepresidència Segona i la Conselleria d’Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica i creada amb l’objectiu de difondre i implementar els principis de l’economia circular en l’arquitectura dins del context de transició ecològica, ha realitzat el 9 de novembre la jornada titulada «El passaport electrònic de l’edifici», en la qual s’ha abordat aquest tema d’actualitat per a donar resposta a l’objectiu d’obtindre un parc edificatori descarbonitzat.
En la presentació, la professora Mª José Ruá Aguilar, codirectora de la Càtedra, ha assenyalat la importància de mantindre els edificis en condicions adequades d’ús, ja que són productes complexos amb una extensa vida útil, que requereixen d’actualització, reparació i renovació de components, posant el focus en la qualitat de vida dels seus usuaris i en la minimització del seu impacte ambiental. Amb aquest enfocament, ha explicat que el passaport de l’edifici és una nova eina per a fer front als reptes més desafiadors del sector residencial.
Així mateix, la professora Ruá ha manifestat que aquest és un punt clau en l’arquitectura circular, ja que la fase d’ús és la més extensa de totes les que conformen el cicle de vida de l’edifici i a més és aquella fase en la qual els usuaris ocupen l’edifici, per la qual cosa és important que les condicions de confort i habitabilitat siguen les òptimes per a la seua ocupació. Al mateix temps, s’atribueix a l’edificació al voltant d’un terç de les emissions de carboni, per la qual cosa el repte és minimitzar els impactes ambientals. D’aquesta manera, el sector de l’edificació pot contribuir activament a la descarbonització.
En la jornada han participat tres persones expertes en la matèria. En primer lloc, Paul Espinoza, de la Universitat Politècnica de Catalunya, amb la xarrada titulada «El Llibre de l’Edifici Electrònic (LdE-e). Anotacions sobre la seua estructura, governança i gestió», ha explicat diversos treballs de recerca i transferència destinats a establir unes bases preliminars per a la creació d’una eina electrònica en el núvol que conforme el Llibre Electrònic de l’Edifici amb aspiracions de full de ruta per a les renovacions programades dels edificis. Espinoza ha destacat que part de l’èxit d’aquestes eines radica en la coordinació i aliances dels diferents agents que intervenen.
D’altra banda, Marta Gómez, de la Universitat de Saragossa, en la seua intervenció titulada «El digital building logbook i la seua contribució a la descarbonització del parc edificat» ha presentat una proposta europea que té com a objectiu la creació d’un repositori comú amb totes les dades rellevants sobre un edifici per a facilitar la seua gestió i rehabilitació.
Marta Gómez ha mostrat diferents estudis sobre les bases de dades existents, així com la dificultat de connexió de tota aquesta informació, i ha destacat el gran potencial que aquestes eines poden tindre per a impulsar la rehabilitació i mesurar el progrés, encara que la seua implantació requereix molta faena de preparació, anàlisi i adaptació de les actuals bases de dades.
Finalment, Cecilia Lázaro, de l’Institut Valencià de l’Edificació, ha mostrat en la seua xarrada «Banc de dades mediambientals de l’IVE i el Llibre de l’edifici» els avanços realitzats per l’IVE, relacionats amb l’actualització de l’eina informàtica d’elaboració del Llibre de l’Edifici i les possibilitats d’interconnexió d’aquesta amb altres eines d’ajuda per als tècnics en els processos de rehabilitació d’edificis, en la justificació de la circularitat i recopilació de dades mediambientals de l’edifici.
En aquest sentit, ha destacat el treball de l’IVE en el desenvolupament d’aplicacions que donen resposta a les innovacions i exigències normatives que sorgeixen a conseqüència dels objectius de rehabilitació i eficiència energètica.
En el debat els assistents han posat de manifest la necessitat de disposar d’aquestes eines que permeten tindre una informació i documentació actualitzada sobre l’estat dels edificis i que permeten definir les actuacions adequades en cada cas.
Tant les diferents exposicions, com el debat han visibilitzat els significatius avanços que s’han produït en els últims anys, així com els importants reptes que ha d’afrontar el sector de la construcció per a això és necessària la constant actualització dels tècnics que intervenen i la conscienciació dels propietaris i usuaris dels edificis.
