L’exposició reuneix les obres de Mar Arza, Mira Bernabeu i Teresa Cebrián a la Sala Gòtica de l’Ajuntament de Vilafranca, fins a l’1 de març
La ‘Col·lecció d’Art Contemporani de la Generalitat Valenciana’ continúa el seu recorregut per les comarques valencianes a través de diverses exposicions organitzades pel Consorci de Museus a les capitals culturals valencianes 2019-2020, Vilafranca (Castelló) i Altea (Alacant). El director del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana, José Luis Pérez Pont, ha inaugurat la mostra ‘Paraules en la Col·lecció d’Art Contemporani de la Generalitat Valenciana’, acompanyat per l’alcaldessa de Vilafranca, Silvia Colom. La paraula és el fil conductor d’aquesta segona exposició a Vilafranca que es podrà veure a la Sala Gòtica de l’Ajuntament de la ciutat, fins a l’1 de març, composta per les obres de Mar Arza, Mira Bernabeu i Teresa Cebrián. La paraula entesa com a depositària de significats que mai són arbitraris, perquè tanquen la història i la manera de veure el món d’una societat. Les paraules fan entendre la realitat, però a més donen compte de com som, de la la manera particular i individual de veure el món. Són testimoniatge de la nostra història personal i de com aquesta història s’ha anat articulant al llarg de generacions amb altres històries i altres realitats. Pérez Pont ha assenyalat que “aquesta exposició permet continuar aprofundint en el coneixement d’aquesta col·lecció, a través de tres significatives peces que són el reflex de l’art valencià del nostre temps. La ‘Col·lecció d’Art Contemporani de la Generalitat Valenciana’ constitueix una eina per a acostar els nous llenguatges contemporanis a la ciutadania, alhora que establim un diàleg amb l’arquitectura i la història de cada municipi i compartim amb castellonencs, valencians i alacantins un patrimoni que ens permetrà deixar un llegat i una narració historicoartística de la creació actual per al futur”. L’obra ‘El valor dels paraules’ de Mar Arza (Castelló de la Plana, 1976) proposa un joc de comunicació amb l’espectador, i revela la importància de la paraula com a manteniment i fonament essencial. En un món en què les paraules es prodiguen i es troben escrites en superfícies molt diverses l’artista juga amb la banalitat d’unes factures de la llum, volants mèdics, dècims de loteria, i transforma així la fredor d’una sèrie de paraules en què intervé l’ordinari i genera un llenguatge i un significat totalment diferent. La seua proposta permet qüestionar-se quin valor es confereix a les paraules, qui decideix quines paraules valen més que altres o el seu context adequat. ‘El bolsón de las palabras’ de Teresa Cebrián (València, 1957), és una obra carregada de polisèmia en què les paraules perdudes que funcionaven juntes són fragments perceptius que finalment es formen en una imatge completa, com una síntesi formal de la idea que dona títol a la sèrie (‘Cuando las palabras desaparecen’) que escampa paraules que se n’ixen de la bossa i escapen a la seua ocultació per a expressar fragments d’una realitat que indueix a la reflexió. L’obra de Mira Bernabeu (Aspe, 1969) ‘Sistema inherente, investigación, análisis e interpretación. Serie Mise en Scène’ és un treball col·laboratiu, fruit de la intervenció dels membres de la família de l’artista, que aporten en cada mural la seua visió particular a partir d’una sèrie de paraules clau propostes per Bernabeu.
