El conseller de Cultura reconeix “l’impressionant equip humà i tècnic” del centre i el seu treball de “recuperació i conservació del patrimoni cultural valencià”

El vicepresident primer i conseller de Cultura i Esport, Vicente Barrera, ha mostrat el compromís del Consell de consolidar els recursos econòmics i tècnics de l’Institut Valencià de Conservació, Restauració i Investigació (IVCR+i) durant esta legislatura per a mantindre el centre valencià com a “referent internacional en restauració”.

Barrera ha fet estes declaracions durant una visita institucional a l’IVCR+i per a conéixer els treballs de restauració del patrimoni cultural valencià que es duen a terme en este moment, en la qual ha estat acompanyat per la directora general de Patrimoni, Pilar Tébar, i per la responsable de l’Institut, Gemma Contreras.

El vicepresident ha emmarcat la visita “en la nostra obligada responsabilitat de conéixer el sector públic instrumental”, en el qual l’IVCR+i “és una peça clau”. “No deixa de sorprendre l’impressionant equip humà i tècnic que hi ha darrere i que està a la cura i preservació del nostre patrimoni”, ha assenyalat.

Barrera ha explicat que este centre “és l’únic en la seua especialitat que ha guanyat tres premis europeus en reconeixement del seu alt grau de formació i especialització, dels quals tots els valencians podem sentir-nos orgullosos”.

El Crist de Crevillent, peça única

El responsable de Cultura s’ha interessat, especialment, pels treballs de restauració que es duen a terme sobre el Crist Crucificat de Crevillent, una peça de mida natural de rellevància singular, ja que està feta amb canya de dacsa i és l’única imatge coneguda d’estes característiques en tota la Comunitat Valenciana.

L’escultura, que pertany a la parròquia de la Mare de Déu de Betlem de Crevillent, és d’origen novohispà del principi del segle XVII i procedix de Nova Espanya, actual zona del sud de Mèxic (Michoacán i la Ciutat de Mèxic).

Barrera ha destacat que “es tracta d’una peça única”, que té també la singularitat que en les extremitats té unes ungles d’origen humà que van pertànyer a algú que va viure entre 1436-1473, segons les proves de carboni 14 i, per tant, a una persona anterior a l’arribada de Colom a Amèrica en 1492.

Se sap, així mateix, que les ungles van haver de pertànyer a una persona vegetariana o que, almenys, basava la majoria de la seua dieta en aliments de tipus vegetal, segons les anàlisis de carboni 13, que permeten delimitar estos aspectes.

Dos peculiaritats que han sorprés els experts durant el llarg i complex procés de restauració que permetrà “el retorn de la imatge en condicions òptimes a la parròquia, on serà exposada al culte i podran gaudir-la tots els ciutadans de Crevillent”, ha assenyalat el vicepresident primer.

Vicente Barrera ha insistit en “l’alta qualificació” dels professionals del centre durant el seu recorregut per les diferents sales i espais de restauració de l’IVCR+i. “És encomiable la qualificació i entrega dels qui es dediquen a rescatar el nostre patrimoni i fan possible la conservació de la ingent riquesa patrimonial de la Comunitat Valenciana”, ha assegurat.

Restauracions en curs

A més de la restauració del Crist de Crevillent que efectua el departament de Pintura de Cavallet i Escultura Policromada, l’IVCR+i aborda en este moment la recuperació d’altres valuoses obres d’art.

Així, Vicente Barrera ha conegut in situ el treball dels especialistes sobre una capa de passeig del Museu Taurí de València, així com el procés que s’aplica a l’oli ‘Portadors del ram (Els exploradors de la terra promesa)’ de ca. 1635, una obra de Vicent Castelló de gran rellevància perquè es tracta de les portes d’un tabernacle eucarístic del segle XVII del qual no es conserven més restes.

L’Institut està immers també en la restauració del famós retrat ‘invertit’ de Felip V, l’emblemàtica obra de Josep Amorós de 1719 que s’exhibix a Xàtiva cap per avall com a càstig al rei, que va ordenar cremar la ciutat i va canviar el seu nom per Ciutat de Sant Felip per haver donat suport a la causa de l’arxiduc Carles d’Àustria durant la guerra de Successió al tron espanyol.

Així mateix, entre altres treballs, aborda la recuperació d’una pintura anònima del segle XV de sant Miquel Arcàngel, considerada com a obra singular del s. XV, que procedix de l’antiga Casa de la Ciutat de València. En l’actualitat s’està recuperant la imatge tardomedieval original.

IVCR+i

Cal recordar que l’IVCR+i és una entitat de dret públic adscrita a la Vicepresidència Primera per a exercir les labors de conservació i restauració entorn dels béns mobles i immobles de valor històric, artístic, arquitectònic, arqueològic, paleontològic, etnològic, documental, bibliogràfic, científic, tècnic, o de qualsevol altra naturalesa cultural, existents en el territori de la Comunitat Valenciana.

El treball de preservació del patrimoni s’estén també a béns que es troben fora de la Comunitat quan estos siguen especialment representatius de la història de la cultura valenciana, tal com recull la Llei 4/1998, d’11 de juny, del patrimoni cultural valencià.

L’IVCR+i aborda les seues tasques des d’una perspectiva multidisciplinària i compta per a fer-ho amb un equip professional format per restauradors, historiadors de l’art, químics i físics.