El rebombori que ha muntat Josep Borrell en comparar Europa amb un jardí i la major part de la resta del món amb una jungla –sol dir-se que les comparacions són odioses– ha estat d’antologia. I no pocs personatges de la política i de l’acadèmia han carregat contra l’ “alt representant”.
En efecte, Europa és un jardí perquè va treure tot el que li petà de la jungla. O dit d’una altra manera: els blancs són blancs gràcies a que hi ha negres.
Per altra banda, el jardí representa un orgull de propietari potser merescut, un cert recreament, una freqüent somnolència, per dir-ho tot.
A Felipe no li agradava Borrell potser perquè ja era arrogant, aleshores. Felipe ho era encara més, però ho dissimulava millor que el becari lleidatà. Ara l’ “alt representant” ix tots els dies per la tele a dir-los als russos el que han de fer i de quin mal han de morir: com si portara 20 portaavions en la butxaca. Seria millor que resara per a que els míssils russos no feren la trajectòria Moscou-Benimaclet.
Per altra banda els EE UU s’ independitzaren fa més de dos segles de Gran Bretanya, però Europa encara no s’ha independitzat dels Estats Units ¿A causa de la relaxació i la soneguera induïda pel jardí de la seua unifamiliar amb “acabados de lujo”? Probablement.
