A Cristina Cifuentes, expresidenta de la Comunitat de Madrid, li foteren un puntelló al cul en descobrir-se el cas del master que no tenia cos, substància o essència (digital o impresa), com vostés vulguen. Alló fou -la pèrdua de la trona – el preu polític. El judicial, en canvi, li ha resultat baratíssim.La justicia ha considerat que per més que siga beneficiària de la manipulació de l’expedient acadèmic i tot i que una assessora haja promogut la martingala (i sobre les dues pesen penes de presó), ella, la Cifuentes, es només la destinatària d’una “prebenda” no sol·licitada. Rara es la conclusió a la llum del common sense. Pero és que els malpensats de sempre no han tingut en compte que Cristina Cifuentes es telèpata i per tant pot abocar en els cervells dels examinadors tota la seua saviesa en forma d’un ininterromput i magistral discurs silent. Sí, com travessa un raig de sol el vidre d’una ampolla. Com va concebre Maria, la Mare de Deú. Com es prepara un bon dry martini: amb el martini pràcticament desmaterialitzat: com els anhels acadèmics de la Cifu.