Vaig anar a la manifestació per la pau en Ucraïna i per un alto el foc i negociacions immediates i m’ho vaig passar millor que en una nit de festa major. Seria que havíem reculat en el temps i ara ens trobàvem en vespres de l’ ú de maig de 1977?
No érem en aquell moment ni cinc-centes persones i potser n’érem sobre les mil quan ens posarem en marxa.
La raó de tanta felicitat es que la mani no emetia cap senyal compatible amb la veritat oficial sobre la guerra d’Ucraïna. D’entrada hi havia més banderes roges que en una reunió del Presidium en temps de Lenin. Les que no eren roges eren negres, anarcosindicalistes, o multicolors -LGTBI. També hi havia una pancarta en suport dels desertors ucraïnesos. I molts iaios d’aparença innocent entre els quals hi havia algun fundador de CC OO.
Per descomptat la veritat oficial intentarà fer valdre el seu punt de vista però examinats els antecedents i els símptomes, està clar que resulta complicat vendre-li una altra cabra a unes persones –nosaltres– a les quals ens digueren que OTAN d’entrada, no, que tenim unes estupendes bases militars que amb alguns míssils ni tan sols nuclears volarien pels aires des de Cadis fins al cap de Sant Vicent, que sabem que les armes més avançades costen un ull i el rovell de l’altre, que alguns fabricants d’armes en un sol any han augmentat el seu valor en Borsa un 150% i com que els ucraïnesos no tenen diners ho pagarem tots a escot, provocarà una inflació severa, augmentarà el pressupost de Defensa quan més necessitat tenim de personal sanitari i els americans es quedaran en propietat totes les terres productives d’ Ucraïna. I sense arriscar ni una sola vida.
Es la primera guerra de la història feta en nom d’ Ucraïna però en benefici de EE UU i en la qual tots els morts són europeus.
En efecte, de la veritat oficial no ens creguem un borrall. Ja no veig la tele, és tot propaganda de guerra i m’estime més un documental sobre els hàbits reproductius dels hipopòtams
