Braina destaca la importància del document que adapta la configuració de l’organisme a la realitat social i normativa actual

El ple de l’Ajuntament de Castelló ha aprovat per majoria, amb els vots a favor de l’Acord de Fadrell (PSPV, Compromís i Podem-EU), el PP i Ciutadans en contra, i l’abstenció de la regidora no adscrita, els nous estatuts del Patronat Municipal de Festes. Després de l’aprovació inicial de hui, el document se sotmetrà a exposició pública durant 30 dies hàbils des de la publicació en el Butlletí Oficial de la Província (BOP) abans de la seua aprovació definitiva. El regidor i president del Patronat Municipal de Festes, Omar Braina, ha defensat en el ple la necessitat d’aprovar aquests nous estatuts de l’organisme autònom “que recullen resolucions de l’últim congrés magdalener i plasmen moltes de les propostes de l’equip de treball que es va crear per a la seua renovació”. “Són uns estatuts que pretenen adaptar la configuració del Patronat Municipal de Festes a la realitat social i normativa actual, aclarir i concretar el paper i funcions dels diferents òrgans del mateix i corregir algunes disfuncions en el funcionament dels anteriors”, ha apuntat Braina. “A més, l’objectiu és també assegurar una millor comprensió i coherència en la regulació respecte als aprovats en 2012 i corregits posteriorment en 2013”, ha explicat el regidor.

A més, Braina ha posat l’accent que “són uns estatuts que naixen del diàleg, del consens i de les aportacions de diferents sectors festers de la ciutat, estant oberts també al consens amb els grups de l’oposició”. Uns estatuts “innovadors i valents”, segons ha qualificat Braina, “que posen en valor a la gaiata com a element diferenciador, exclusiu i representatiu de les festes de Castelló, i que contemplaran el valencià com a llengua oficial de les festes”.

Els nous estatuts es componen de dos llibres. El Llibre I regula de manera homogènia els tres organismes autònoms que actualment depenen de l’Ajuntament (Festes, Esports i Turisme) i inclou la regulació de les disposicions generals que emmarquen tota la regulació de l’activitat del patronat, el règim de govern i administració del mateix i el règim jurídic. El Llibre II se centra en aquelles qüestions que, per tractar-se d’especialitats pròpies de l’àmbit de les festes de la ciutat, i per tant resulten peculiars respecte de la resta d’organismes autònoms municipals.

En aquest segon llibre es regula la composició de l’assemblea com a òrgan deliberant de naturalesa participativa i consultiva. I també s’articula la Junta de Festes com un òrgan de col·laboració als òrgans de govern i administració del patronat que actua sota la direcció de la presidència del patronat, qui assumirà, a més, la seua presidència, equiparant-se d’aquesta manera al model d’altres ciutats com València.

Sobre la base d’aquests nous estatuts, la Junta de Festes estarà composta per les persones que designe la presidència del patronat, sense que el seu número puga excedir de trenta persones (amb els estatuts anteriors eren 25). Els membres seran nomenats entre persones de reconegut prestigi, competència i trajectòria en l’àmbit de les festes d’entre les propostes realitzades des dels diferents col·lectius festers; i es procurarà en la seua composició la paritat efectiva així com la participació proporcionada dels col·lectius, entitats i sectors representatius del món de la festa. A més, es podran designar entre els seus membres, un o diversos coordinadors a l’efecte d’ordenar el funcionament de la Junta de Festes (desapareixen així els dos equips anteriors denominats de gestió i de col·laboració). Així mateix, es podran designar delegats que s’encarreguen d’un àmbit concret de l’activitat de la junta.

D’altra banda, també es dedica un apartat a la participació de les festes, que regula el règim jurídic de les relacions entre el patronat i les associacions i col·lectius i que pretén reconéixer el protagonisme i el paper que han adquirit els diferents estaments que coajuden a la realització de les festes. Així mateix, es reconeix la importància de la Federació Gestora de Gaiates i la Federació de Colles. Dins d’aquest títol, destaca la regulació de les gaiates, com a element diferenciador, exclusiu i representatiu de les festes de la ciutat i donada la seua importància en el desenvolupament de les festes i la seua promoció. També es recull la representació oficial de les festes i la regulació de la indumentària, el protocol i els honors i distincions.