L’evolució tecnològica planteja reptes en tots els sectors, per això, en el cas de la comunitat educativa, no és estrany que cada vegada més estudis s’interessen per la integració de les disciplines STEM (ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques) per a l’adquisició de competències a l’aula. Precisament, un dels reptes més crítics en el sector de l’educació és la integració de la robòtica educativa
És en aquesta línia de recerca en la qual Verónica Moreno Campos, professora del Departament de Pedagogia de la Universitat Jaume I, i Francisco J. Rodríguez Muñoz, professor titular de Didàctica de la Llengua i la Literatura de la Universitat d’Almeria, han plantejat una proposta d’intervenció a l’aula mitjançant l’ús de la robòtica educativa, amb el propòsit de millorar les relacions lèxiques en nens i nenes d’infantil.
Aquest estudi s’ha implementat en alumnat de quatre i cinc anys aplicant les competències del segle XXI, segons Hanipah Hussin, és a dir, col·laboració, creativitat, pensament crític i comunicació. Les conclusions indiquen que l’ús de la robòtica educativa es tradueix en un aprenentatge significatiu, que facilita la comprensió de les relacions lèxiques que s’estableixen entre els conceptes i que permet treballar de forma integrada totes les competències de l’aula.
Els resultats han mostrat que l’estudiantat ha obtingut millor puntuació en la categoria de Pensament i Aprenentatge, seguida per Creativitat i Imaginació, i Interacció Social i Ús Independent. Encara que els nens i nenes van mostrar poca familiaritat amb la robòtica i van demanar ajuda al personal docent per a programar-la, en general, l’activitat basada en ella ha generat un alt grau d’interès i motivació, la qual cosa ha comportat una millora en l’assimilació conceptual.
De fet, les puntuacions dels menors en el control posterior han demostrat els beneficis d’aquesta eina educativa, ja que en el 71,42% dels casos, l’alumnat ha comès menys errors en les relacions lèxiques després de l’activitat educativa amb robòtica; i han passat del 56,19% d’encerts en l’activitat inicial al 75,24% en l’activitat final.
Disseny de l’activitat amb Super.Doc robot
En l’activitat proposada l’alumnat havia d’aplicar el seu coneixement sobre les relacions semàntiques corresponents a segon curs d’Educació Infantil del currículum escolar espanyol «Llenguatges: Comunicació i Representació». En concret, havien d’emprar el seu saber sobre les relacions categòriques que s’estableixen entre conceptes i que es desenvolupen en el llenguatge oral dels nens entre els tres i quatre anys.
L’estudi enfocat a l’ensenyament i l’aprenentatge de les relacions lèxiques entre els significats de les paraules, ha inclòs deu activitats per a avaluar el progrés dels estudiants en aquesta àrea. La mostra per a dur a terme l’estudi ha estat integrada per 21 nens i nenes de 4 i 5 anys d’una escola pública de València. Les activitats segueixen un esquema en el qual els nens han de relacionar hiperònims amb hipònims entre tres imatges.
El professorat va iniciar l’estudi amb una primera prova coneixements per a establir el punt de partida. Posteriorment, es va dur a terme l’activitat de robòtica educativa per a treballar en grup, que consistia en la narració d’una història en la qual els nens havien d’ajudar el robot a resoldre cinc desafiaments per a trobar la brúixola que li permetria tornar al seu planeta i assistir al protagonista (Super.Doc robot) a unir els hiperònims amb els hipònims que apareixien en les imatges. Finalment, es va realitzar una prova final que ha permès constatar si les competències individuals havien millorat després d’haver treballat col·laborativament amb Super.Doc robot.
En opinió dels investigadors «aquest estudi demostra que la robòtica educativa pot ser una eina efectiva per a millorar l’aprenentatge en els nens més petits, al mateix temps que es fomenten habilitats importants per al segle XXI i es desenvolupen competències transversals com el pensament crític o la capacitat de lideratge».
«Si bé la mostra permet descriure una tendència a favor de la robòtica educativa —expliquen Moreno i Rodríguez— són necessàries recerques amb major nombre de participants per a continuar estudiant els beneficis de comptar amb aquesta mena de tecnologia a l’aula». No obstant això, s’espera que aquestes troballes puguen ser útils per al professorat que cerca noves maneres d’enriquir l’educació infantil que els prepare per a un futur cada vegada més tecnològic.