El transport és fonamental per a l’economia nacional, no sols pel que representa en termes de participació en el PIB i d’ocupació, sinó també per l’elevat import de les inversions realitzades per l’Estat en les diferents formes de transport i en infraestructures

L’UJI compta des de fa 14 anys amb l’Institut de Dret del Transport, un centre universitari de referència únic a Espanya dedicat a l’estudi d’aquesta branca de l’ordenament jurídic que col·labora amb l’entorn empresarial de Castelló.

La seua activitat engloba diferents iniciatives com són els congressos internacionals de transport, la docència en els màsters en Dret de Transport i en Empreses Logístiques, Direcció i Cadenes i Subministrament; monografies i obres col·lectives; informes i dictàmens; seminaris i cursos d’especialització; projectes de recerca i tesis doctorals. En aquest últim any, la catedràtica de Dret Mercantil, María Victoria Petit Lavall, directora de l’Institut, ha dirigit dues tesis que aborden amb rigor temes d’indubtable actualitat i interès.

La professora Silvia Boboc ha defensat la tesi Las plataformas en línea y el transporte discrecional de viajeros por carretera que també ha estat publicada en la prestigiosa editorial Marcial Pons. La tesi aborda un tema de màxim interès, el mal anomenat «transport col·laboratiu», que tantes protestes ha causat per part del sector del taxi, principalment. L’autora efectua una completa anàlisi de l’ordenació del mercat, la naturalesa jurídica i els interrogants que des del dret de la competència planteja l’activitat d’Uber, Cabify i BlaBlaCar i dels seus conductors.

El tema manté la seua actualitat, perquè sobre aquest haurà de pronunciar-se pròximament el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, al qual el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va elevar una qüestió prejudicial sobre la compatibilitat de la coneguda com a «regla 1/30» amb el Tractat de Funcionament de la Unió Europea. A més, a partir del 30 de setembre de 2022, un gran nombre d’autoritzacions VTC deixaran d’habilitar per a prestar serveis urbans, a no ser que les diferents autonomies procedisquen a regular-ne l’activitat, tal com els habilita per a fer-ho el Reial decret llei 13/2018, de 28 de setembre.

D’altra banda, la professora Ciara Vicente Mampel ha defensat la tesi La liberalización del sector ferroviario. El treball analitza l’evolució del règim de liberalització del sector impulsada a instàncies de la Unió Europea, així com les conseqüències que se’n deriven en els diferents ordenaments jurídics nacionals, particularment l’espanyol. Així mateix, estudia el sector ferroviari des de l’òptica del dret de defensa de la competència, al qual actualment queda sotmès i que exerceix, sens dubte, un paper fonamental per al desenvolupament d’una competència efectiva.

La liberalització del sector ferroviari és una qüestió que està de candent actualitat al nostre país, amb la recent irrupció en el mercat de dues empreses ferroviàries que han entrat o entraran a competir directament amb la històrica RENFE, Ouigo i Ilsa. És més, el passat 17 de desembre de 2021 es va aprovar el Projecte de llei per la qual es modifica la Llei 38/2015, de 29 de setembre, del sector ferroviari, que introduirà millores reguladores per a garantir l’adequada transposició de la Directiva 2012/34/UE, entre les quals destaquen la revisió en profunditat del sistema espanyol de cànons ferroviaris, actualment configurats com a taxes i subjectes a les lleis de pressupostos generals de l’Estat.