Sis projectes han obtingut prop de 800.000 euros en el Pla Estatal d’Investigació Científica i Tècnica i d’Innovació 2017-2020

La Universitat Jaume I de Castelló ha aconseguit, dins del Pla Estatal d’Investigació Científica i Tècnica i d’Innovació 2017-2020, quasi 800.000 euros per al desenvolupament de sis projectes vinculats a l’àmbit dels materials i la nanotecnologia que estudiaran aspectes com els sistemes electrocatalítics, les propietats en materials fotònics i electroceràmics, la sintetització de materials ferroelèctrics, els recobriments osteoinductors, compostos compatibles amb dispositius fotovoltaics i els processos de cristal·lització de perovskites.

El projecte «Desenvolupament de sistemes electrocatalítics integrats per la síntesi de productes químics d’alt valor afegit» (Electroval), dirigit per l’investigador Sixto Giménez i la investigadora Elena Mas del Departament de Física, ha obtingut 229.900 euros. L’estudi abordarà el desenvolupament d’estratègies sintètiques sostenibles i respectuoses amb el medi ambient. L’objectiu del projecto Electroval és crear rutes electrocatalítiques per a l’obtenció de productes de valor afegit amb rellevància tecnològica per a la indústria. El marc del projecte s’engloba en la consecució dels Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides número 7 (energia neta i assequible) i 11 (ciutats i comunitats sostenibles).

L’estudi «Disseny i desenvolupament de contactes selectius de banda ampla i compostos basats en calcohalurs a través de rutes químiques compatibles amb dispositius fotovoltaics semitransparents», dirigit per l’investigador Juan Carda del Departament de Química Inorgànica i Orgànica, ha obtingut 193.600 euros i s’emmarca en el pla estratègic de tecnologia energètica de la UE que preveu l’augment de la proporció de l’electricitat renovable fins al 75%. L’objectiu del projecte MATER-ONE és explotar el potencial de processament a baixa temperatura de les noves tecnologies de calcohalurs juntament amb la seua alta estabilitat, baix impacte ambiental i petjada de carboni i alta flexibilitat tecnològica en dispositius fotovoltaics i altres aplicacions com l’agrivoltaica.

L’objectiu del projecte «Desenvolupament de recobriments osteoinductors i obtenció de biomarcadors de regeneració òssia», dirigit per l’investigador Julio Suay del Departament d’Enginyeria de Sistemes Industrials i Disseny, és l’obtenció de nous biomaterials, en forma de recobriments, per a implants dentals de titani que milloren l’osteointegració dels pacients amb baixa qualitat òssia. Amb un pressupost de 121.000 euros, l’estudi pretén avançar en la comprensió dels processos regeneratius desencadenats després del trauma causat per la implantació d’un biomaterial/pròtesi i, en concret, la seua caracterització proteòmica.

L’estudi «Fabricació avançada per a processos de cristal·lització de perovskites» dirigit per l’investigador Víctor Sans Sangorrín del Departament de Física amb un pressupost de 90.750 euros té com a finalitat la cristal·lització controlada, amb l’ajuda de la impressió 3D, de perovskites en múltiples escales, des de nanòmetres fins a dispositius macroscòpics. L’ús de la impressió 3D per a la fabricació de cristal·litzadors és un element capdavanter i s’empraran tècniques de jetting per al desenvolupament de materials cristal·lins, entre aquestes algunes molt esteses en la indústria que facilitaran la transferència de resultats.

El projecte «Sinterització en fred de materials ferroelèctrics, ferromagnètics i composites» dirigit per l’investigador Antonio Barba de Departament d’Enginyeria Química amb un pressupost de 85.540 euros estudia el procés de sinterització (necessari per a la consolidació de les propietats de les peces ceràmiques) en temperatures inferiors a 300 ºC, el que significaria un important estalvi energètic i una disminució dràstica de les emissions de CO2. S’aplicarà la tècnica «cold sintering process», una opció molt innovadora que apareix en la literatura científica en 2016 amb uns resultats molt prometedors.

L’estudi dirigit per la investigadora Eloisa Cordoncillo i l’investigador Héctor Beltrán Mir del Departament de Química Inorgànica i Orgànica sobre «Propietats avançades en materials fotònics i electroceràmics basats en piroclors» amb un pressupost de 72.600 euros, té com a principal objectiu interrelacionar la ciència bàsica i aplicada amb la finalitat de descobrir nous materials i traçar rutes de síntesi sostenibles que puguen aplicar-se, eventualment, a escala industrial. Els òxids mixtos mostren unes propietats que els fan candidats per a convertir-se en conductors iònics, base de les tecnologies que usen cel·les electroquímiques com a fonts alternatives d’energies netes i eficients, com ara bateries d’estat sòl·lid i cel·les combustible. Les aplicacions podrien abastar camps tan diversos com fotònica, bioanalítica, biomèdica, electrònica, energia o catàlisi.