He llegit algunes reaccions ben còmiques de la nostra dreta, tan recta i monógama (sobre tot), a la cerimonia en honor dels morts pel Covid-19 i sembla que el que més deploren és la suposada fredor de la cerimonia supose que per falta de bisbes i botafumeiros, perquè no es va cantar l’himne de la Legió o perquè no es dispararen salves de canó, ves a saber.
Però la certesa de que l’acte va ser perfecte i just m’arriba en comprovar que allò que més deploraven era la mascareta de Fernando Simón i el melic de la presidenta del Senat.
Francament, el melic a l’aire no és el més indicat en un funeral, pero potser Pilar Llop vulgue compensar-nos per mesos de boques ocutes i somriures eclipsats. Potser.
Pel que fa a la mascareta he llegit que li la regalà a Fernando Simón la mare d’una víctima del Covid-19. I la mar plena de taurons és una metàfora perfecta dels mars que ha hagut de navegar durant mesos un metge i epidemiòleg extraordinariament generós i competent. És cert que té un aspecte un tant extravagant però extravagant vé de fer camins al marge, de seguir el teu camí.
Quan la dreta no troba la manera de bombardejar el que no li convé, recorre al comentari de moda i dictamina la correcta iindumentaria, la llargaria dels vestits, el color de la corbata i la improcedència de coletes i rastes.
La mare que els va parir.