El 60 % de la plantilla de l’IVAM està compost per dones

L’IVAM manté un ferm compromís amb la visibilització de les dones que es manifesta en la seua línia expositiva i també en l’adquisició d’obres per tal d’augmentar la presència de creadores en la col·lecció i a través d’un Pla d’igualtat mitjançant el qual es compromet a avançar en l’objectiu que dones i homes tinguen idèntiques oportunitats en el terreny de l’ocupació pública.
“Som conscients que hi ha una llacuna en la visibilitat de les artistes. Als museus les dones han sigut retratades com a subjectes passius, no com a autores, i les seues obres no han format part del relat artístic”, ha explicat José Miguel G. Cortés, director de l’IVAM.
Aquesta aposta femenina no solament es focalitza a donar visibilitat a treballs fets per dones, sinó que s’estén també a la sensibilització i la conscienciació per a acabar amb la violència masclista.
Per a fer-ho, durant l’últim any la façana posterior del museu ha tingut instal·lat un ‘comptador de feminicidis’ amb el qual StoolStreetArt, una iniciativa artística, vol subratllar la necessitat de continuar impulsant accions contra aquest flagell. Aquest dissabte 7 de març, amb motiu del Dia de la Dona, es farà una última actualització del dígit de dones assassinades en l’últim any i s’elevarà la xifra definitiva a 99 dones.
“Per a fer l’art inclusiu i igualitari és imprescindible la perspectiva de gènere”, afirma el director de l’IVAM que en els últims sis anys ha programat mostres dedicades a artistes com Martha Rosler, Gillian Wearing, Grete Stern, Dora García, Cabello-Carceller, Helena Almeida, Ángeles Marco, Patricia Gómez i María Jesús González, Susana Solano, Lara Almarcegui, Anna Malagrida, Zineb Sedira, Soledad Sevilla o Carmen Calvo.
També s’han organitzat mostres col·lectives com ‘A contratemps. Mig segle d’artistes valencianes (1929-1980)’ que recreava el camí llarg i tortuós que van haver de recórrer aquestes dones artistes per a aconseguir la seua visibilitat i professionalització o ‘En rebel·lia. Narracions femenines en el món àrab’, que indagava en les realitats d’aquests països a través de la mirada de 24 dones artistes que trenquen amb els prejudicis, estereotips i clixés amb els quals els països occidentals s’acosten a la seua cultura.
L’epicentre feminista del museu continua aquest any 2020 amb exposicions dedicades a Mona Hatoum, Gülsün Karamustafa i Trisha Brown i, només l’exposició ‘Temps convulsos’, ja inclou obra de 31 dones amb noms com Cindy Sherman, Esther Ferrer, Sue Williams, Claude Cahun, Victoria Civera, Joana Hadjithomas o Yto Barrades.
Aquesta ona expansiva a favor de la igualtat també ha impactat en la política de compra d’obres d’art de l’IVAM que ha anat augmentant els seus fons amb peces de dones que han desenvolupat la seua tasca al llarg del segle XX i XXI en diversos suports i amb diferents estils. La Col·lecció de l’IVAM inclou obres de 284 dones, la qual cosa representa un percentatge del 14 %.
L’any 2018 l’IVAM també va trencar una altra bretxa de gènere en lliurar el Premi Julio González a l’artista francesa Annette Messager, la primera dona que el va rebre en els 18 anys d’història del guardó. L’artista d’origen palestí Mona Hatoum serà la segona a rebre el premi l’any 2020, a més de ser la protagonista d’una gran exposició en la galeria 1.
En l’actualitat, l’IVAM té una plantilla composta per 64 treballadors, dels quals 37 són dones i 27 són homes. De les 11 prefectures de departament, 8 estan ocupades per dones. El museu disposa, a més, d’un Pla d’igualtat mitjançant el qual es compromet a ser part activa essencial en la tasca d’avançar en l’objectiu que dones i homes tinguen idèntiques circumstàncies i oportunitats en el terreny de l’ocupació pública, i que aquest àmbit es constituïsca en motor de canvi.