Que el comissari Villarejo mou més polseguera ell sol que cent diputats del Parlament es cosa comprovada, Ahir mateix l’Associació de Grans Constructors i Adjudicataris d’Obra Pública, amb seu a la Llotja presidencial del Santiago Bernabeu, va emetre un comunicat “indignada per l’ aparent facilitat del comissari per a quedar amb uns i amb els altres, per a sopar, dinar, berenar o esmorzar, amb tota classe de periodistes, malfaeners i desgavellats”. El comisara Villarejo pot comptar fins i tot amb un col·laborador de la policia patriòtica que procura que els vins estiguen a la temperatura escaient. I procurant que siguen de La Rioja i de la Ribera del Duero procedencia espanyolíssima.Els grans constructors lamenten que Villarejo haja pogut reunir en els anys que era el major especialista en dades sensibles i treballs bruts d’aquell ministre, Fernandez Diaz, gràcies a un accés en aparença sense límits al fons de rèptils que anomenen “despesa discrecional” o “fondos reservats” que es reserven uns pocs. “Mentre nosaltres hem de fer grans esforços econòmics i mantenir un fons apart ben generós per a atendre a tants com hem d’acontentar per a que ens deixen fer requalificacions i alliberar solars, el senyor Villarejo s’ho troba ben fàcil: Paga l’Estat!”, ha dit un dels constructors que s’estima més continuar en l’anonimat.La gran pregunta, però, és: Quin país civilitzat es permet convertir un antic comissari que cobrava només per alenar en el major practicant de l’estrip tease polític, l’assenyalador de vergonyes de “les més elevades magistratures de la nació” i en la puta preferida de les cases més riques en horari infantil?Tan difícil es entendre que un comissari com Villarejo només contarà el que li convé, en el moment que més l’interessa a la persona que troba més escaient? El Villarejo és un producte nostre, més en concret del nostre Estat, suposant que no s’haja dissolt. Un policia mes hábil que la més fina cortesana.